Uns quants mesos més tard, al desembre, en Guy estava assentat a la seva oficina a Nova York. No tenia ofertes de treball i ell creia que la seva culpa en l’assassinat de la Miriam, n’allunyava la gent. Un home ha d’estar net per dins per poder dibuixar plans de bons edificis i en Guy està brut.
Estaba dibuixant una casa per ell i l’Anne per anar-hi a viure després del seu casament quan el telèfon va sonar.
“Hola, Guy, Soc en Bruno”
En Guy no va dir rest i va penjar el telèfon però va tornar a sonar.
“Et vull veure”, va dir en Bruno.
“No”, va de en Guy, i va penjar el telèfon.
Aquella nit, ell i l’Anne sortien del pis i en Bruno estava esperant a la foscor. En Guy va agafar la ma de l’Anne i es va intentar calmar.
“Hola Guy”, va dir en Bruno suaument. Ell va mirar a l’Anne interessat, com si estigués sorprès en veure en Guy amb una altre dona.
“Ens en hem d’anar, ens en hem d’anar” va dir en Guy, i es va posar a córrer ràpidament amb la mà de l’Anne agafada.
“Oh Guy, només vull.....” Va dir en Bruno
“Qui era allò?” va preguntar l’Anne.
“Un home que conec , ell vol un treball” Va dir en Guy. “No és res”.
“Què es el que vol en bruno?” va pensar en Guy. “Que es el que vol?”
La pregunta no va marxar, i en Guy no hi podia deixar de pensar.
En un matí de Gener, en Bruno va aparèixer al costat d’en Guy, al carrer i va dir “Anem a beure alguna cosa Guy”
“No”
“Si” va dir en Bruno “De què tens por?”
“Res” Va dir en Guy, “Es que sembla que tingui por?” (“Vés a la policia!” va pensar en Guy “La policia, ara!” Però no podia)
“Doncs vine a beure alguna cosa amb mi” Va dir en Bruno.
En Guy va acceptar en anar a un bar.
“Perquè no em vs parlar de l’Anne?” Va preguntar en bruno “Aquella dona amb qui et vaig veure. Ho se tot d’ella.”
“Aquesta és la nostra ultima trobada” Va dir en Guy “ Parlaré amb la policia sobre tu”.
“Perquè no ho vas fer l’any passat?” En Bruno va riure “Jo els diré que em vas pagar per matar la Miriam, digui’ls-hi que vas anar a Mèxic, doncs ho puc fer jo sol. Ells em creuran a mi Guy”
En Guy sabia que això era veritat i v adir “Me’n tinc que anar”
“Espera” va dir en Bruno “Tu mataràs el meu pare”
En Guy va mirar els ulls d’en Bruno. Eren com els ulls d’un nen boig. Ell no podia fer res.
“Aniré a la policia si no el mates!” Va dir en Bruno, i desprès va marxar del Bar.
Durant les següents dos setmanes en Guy va veure en Bruo esperant fra de la seva oficina cda tarda quan ell havia de marxar. I desprès la primera carta va arribar. Era un mapa de la casa den Bruno amb un pla per l’assassinat . En Guy la va llençar, però les cartes venien cada dos o tres dies. La carta numero vint-i-u deia “Vols que li digui a l’Anne el teu paper en l’assassinat de la Miriam? Has de matar el meu para abans de mig març” I desprès en Bruno li va enviar una gran pistola. Tot semblava com una part d’una pel·lícula.
En Guy va mirar a la seva pròpia pistola. L’havia comprat quan tenia quinze anys, perquè era petita, bonica i perfecte. Va agafar la pistola gentilment, va riure i va pensar amb quan era un noi.
En Guy va invertir el dia següent amb l’Anne al país, i van anar a veure la seva casa.
“Estarà acabada pel març” va dir en Guy.
“Això és bo” va dir l’Anne “Tindrem dos mesos abans que ens casem per comprar coses”.
“Tu saps que......?” En Guy va començar a dir-ho, però desprès va parar, va mirar a l’Anne de reüll . Ell volia explicar-li-ho tot sobre les cartes de bruno i la pistola, però no podia. Ell no vol secrets amb l’Anne, però aquest era el secret més gran de tots. Al final en Guy va veure que la seva vida se separava en dues parts, la vida amd l’Anne i la vida amb en Bruno.
Desprès se’n van tornar cap a casa de l’Anne, però abans de sopar el bruno va passejar pel jardí. Va veure la negra forma d’un home, era en Bruno! En Guy el va pegar fort i els dos van caure al terra, però en Bruno era molt fort i les seves mans van envoltar el coll d’en Guy. En Guy el volia Matar. El va empènyer cap a l’herba, lluitant fort.
Al final el Bruno va dir “Guy sabies que era jo”
“Et mataré la pròxima vegada que et trobi per aquí!” Va cridar en Guy.
“Oh Guy, Matem si vols!” Va dir en Bruno rient “Però està preparat per matar el meu pare?”
“Estic preparat per trucar la policia” Va dir en Guy
“ i estic preparat per parlar amb l’Anne de tu i la Miriam i desprès anar a la Policia” Hi havia un llum vermell en els ulls d’en Bruno, Semblava un animal afamat. “Escriuré una carta per l’Anne aquest vespres, Guy, o no ser que em diguis que mataràs el meu pare” Es va girar i va començar a córrer.
Ara en Guy tenia por. Va esperar la carta d’en Bruno per l’Anne. Ell savia que no ho podia parar. Què li diria a ella sobre l’assassinat? Ell volia la Miriam morta, ell no va parar en Bruno. Ell també era culpable, i la seva culpabilitat augmentava fortament.
Uns quants dies desprès l’Anne va trucar en Guy. La seva veu tremolava i en Guy sabia el que havia passat.
“He rebut una carta Guy “ va dir ella.
“Oh” Es va intentar calmar “Una carta”
“No hi ha nom a la carta, Guy” Va dir ella “Diu que tu sabies lo de l’assassinat de la Miriam”
“No ho entenc Anne” va dir ell “No se......”
“Guy, no ho diré a ningú” Va dir l’anne “Però que està passant?”
“No està passant res Anne” Va dir en Guy, pensant que la seva veu sona estranya. “Et puc veure aquest vespre? En parlarem”.
“No, no puc”, va dir l’Anne.
El Guy va creure que la perdia, i en Bruno era pertot arreu. I desprès en Guy va fer alguna cosa més: Va començar a mentir a l’Anne.
